Creus que el teu Ajuntament t’apuja massa els impostos?

En relació amb les dades del gràfic, cal tenir en compte el següent:

▶️ Si els impostos pugen menys que la inflació, això vol dir que, en preus corrents, en realitat els impostos baixen, ja que el seu valor es redueix.

▶️ Si els impostos pugen menys que els salaris, també significa que s’està aportant una proporció menor dels guanys, cosa que implica que l’esforç fiscal es redueix.

▶️ Si els impostos pugen menys que les despeses, el que ocorre és que l’ajuntament cobreix una part menor de les seves obligacions amb els tributs propis i ho ha de compensar per altres vies, com transferències d’altres administracions, endeutament o fent ús dels estalvis acumulats (romanents), les quals no són sostenibles.

Malgrat això, una gran quantitat d’ajuntaments han incrementat els impostos municipals menys del que ha augmentat la inflació, la renda o, sobretot, les seves despeses. Això és especialment clar pel que fa a l’IBI, el principal tribut local, i en els municipis a partir de 1.000 habitants (en els més petits, les quantitats són més reduïdes i les xifres poden variar molt per aspectes puntuals).

Aquestes xifres no justifiquen per si mateixes la conveniència d’abaixar o apujar impostos, atès que això depèn també, en cada cas, de la voluntat política i d’aspectes diversos de la realitat local. Tot i això, sí que aporten dades i elements empírics per calibrar si realment han tingut lloc augments significatius de la pressió fiscal o si, per contra, en termes pràctics ara se n’estan pagant menys que fa uns anys, a cada lloc.

Les despeses d’un ajuntament (i en conseqüència, els serveis que presta) requereixen un finançament que, en part, prové de les contribucions de les veïnes i els veïns. L’alternativa implica sovint retallar, acció tampoc agraïda ni gaire senzilla, atès que bona part de les obligacions que els consistoris han vist inflar-se últimament no depenen de decisions pròpies ni venen acompanyades d’una compensació adequada, tal com es constata a l’Observatori de les Finances Locals que l’Associació Catalana de Municipis va encarregar a Polis.

Conceptes i fonts:

Total Catalunya: Les dades globals mostren l’evolució mediana de cada magnitud per al conjunt de municipis de Catalunya. La mediana és el valor a partir del qual la meitat dels ajuntaments se situen per sobre i l’altra meitat, per sota, i és una magnitud molt més estable que la mitjana, ja que aquesta pot esbiaixar-se fàcilment per un valor puntual desproporcionadament alt.

Despeses de l’Ajuntament: Inclou el conjunt de despeses no financeres, del capítol 1 a 7, és a dir, aquelles que no fan referència a l’amortització del deute i que computen per al càlcul del dèficit. Es calcula l’evolució de l’execució (no el pressupost inicial) entre els anys 2013 i 2023 (últim exercici finalitzat). Font: Consorci Administració Oberta de Catalunya.

Recaptació IBI: Inclou les obligacions reconegudes (no el pressupost inicial) de l’impost sobre béns immobles urbans, el principal tribut municipal. Es calcula l’evolució entre els anys 2013 i 2023 (últim exercici finalitzat). Font: Consorci Administració Oberta de Catalunya.

Recaptació impostos municipals: Inclou les obligacions reconegudes (no el pressupost inicial) de tots els impostos municipals (aquells sobre els quals els ajuntaments tenen capacitat normativa) i també les seves taxes i preus públics. Es calcula l’evolució entre els anys 2013 i 2023 (últim exercici finalitzat). Font: Consorci Administració Oberta de Catalunya.

Renda mediana municipal: Evolució de la mediana de la renda per unitat de consum al municipi, entre els anys 2015 (primer cop que es calcula) i 2022 (última dada disponible). La mediana és el valor a partir del qual la meitat de la població se situa per sobre i l’altra meitat, per sota, i és una magnitud molt més estable que la mitjana, ja que aquesta, en pobles petits, pot esbiaixar-se fàcilment per un ingrés desproporcional puntual. La unitat de consum és una forma de computar la quantitat de membres de la llar, per ponderar el fet que el cost unitari no és constant si, en un habitatge, algú viu sol o acompanyat. Per això, en el càlcul per unitat de consum, el primer adult d’una llar compta com a 1, els següents adults compten 0,5 cadascun i els menors de 14 anys compten 0,3 cadascun. Font: Atles de distribució de renda de les llars, de l’Institut Nacional d’Estadística.

Inflació: Increment del preu dels béns i serveis, a la província, entre setembre de 2014 i setembre de 2024 (última dada disponible). Font: Institut Nacional d’Estadística.

Tanca