Creus que el teu Ajuntament t’apuja massa els impostos?

Els impostos són imprescindibles per finançar les administracions i els serveis que ofereixen a la ciutadania, però no sempre és agradable pagar-los. Sovint, a més, els increments fiscals són polèmics i impopulars, especialment aquells que s’apliquen des de la proximitat dels ajuntaments, i es titllen d’injustificats i excessius. Ho són realment?

El següent gràfic et permet consultar, municipi a municipi, si la recaptació de cada ajuntament a través dels impostos propis i, en particular, de l’IBI ha crescut més o menys que les seves despeses, la renda del municipi o la inflació, durant l’última dècada.

En relació amb les dades del gràfic, cal tenir en compte el següent:

▶️ Si els impostos pugen menys que la inflació, això vol dir que, en preus corrents, en realitat els impostos baixen, ja que el seu valor es redueix.

▶️ Si els impostos pugen menys que els salaris, també significa que s’està aportant una proporció menor dels guanys, cosa que implica que l’esforç fiscal es redueix.

▶️ Si els impostos pugen menys que les despeses, el que ocorre és que l’ajuntament cobreix una part menor de les seves obligacions amb els tributs propis i ho ha de compensar per altres vies, com transferències d’altres administracions, endeutament o fent ús dels estalvis acumulats (romanents), les quals no són sostenibles.

Malgrat això, una gran quantitat d’ajuntaments han incrementat els impostos municipals menys del que ha augmentat la inflació, la renda o, sobretot, les seves despeses. Això és especialment clar pel que fa a l’IBI, el principal tribut local, i en els municipis a partir de 1.000 habitants (en els més petits, les quantitats són més reduïdes i les xifres poden variar molt per aspectes puntuals).

Aquestes xifres no justifiquen per si mateixes la conveniència d’abaixar o apujar impostos, atès que això depèn també, en cada cas, de la voluntat política i d’aspectes diversos de la realitat local. Tot i això, sí que aporten dades i elements empírics per calibrar si realment han tingut lloc augments significatius de la pressió fiscal o si, per contra, en termes pràctics ara se n’estan pagant menys que fa uns anys, a cada lloc.

Les despeses d’un ajuntament (i en conseqüència, els serveis que presta) requereixen un finançament que, en part, prové de les contribucions de les veïnes i els veïns. L’alternativa implica sovint retallar, acció tampoc agraïda ni gaire senzilla, atès que bona part de les obligacions que els consistoris han vist inflar-se últimament no depenen de decisions pròpies ni venen acompanyades d’una compensació adequada, tal com es constata a l’Observatori de les Finances Locals que l’Associació Catalana de Municipis va encarregar a Polis.